I.E.S. FRANCESC GIL DE CANALS:  ELS SEUS ORIGENS 

"Por Real decreto 2882/1976, de 30 de Octubre (B.O.E. del 13 de Diciembre), se acuerda la creación del I.N.B. de Canals (Valencia), disponiéndose en su artículo 2º el comienzo de sus funciones con ocasión del inicio del año escolar 1976-77."

  Amb la redacció  d'aquestes paraules citades textualment i registrades en una Ordre signada pel Cap del Servei de Professorat de Batxillerat i Formació Professional un 15 de Desembre de 1976, el Ministeri d'Educació i Ciència, amb seu a Madrid, aprovava la creació d'un nou Centre de Batxillerat en la província de València: el nostre primer Institut en Canals. Allà pels anys 70 encara eren pocs els Centres per a cursar estudis de Batxillerat habilitats en la província de València i amb la creació de l'Institut Nacional de Batxillerat ubicat en la industriosa població de Canals el nombre s'elevava a 32. Tan rellevant notícia no va passar desapercebuda a la premsa, de manera que no va tardar en difondre's en els mitjans de comunicació del nostre entorn i va ser en una edició dominical del diari Levante, del 7 de Novembre de 1976, on es va airejar el transcendental comunicat signat per Lucinio Sanz

 Aquest edifici, construït originàriament per a allotjar les instal·lacions destinades a la docència, és més antic i el seu primer funcionament com tal es remunta al curs acadèmic 1970-71; efectivament, així és. El nostre Centre va començar el seu camí l'any 1970, però no amb l'autonomia que actualment se li suposa, sinó com una secció delegada o extensió de l'Institut de Xàtiva, desenrotllant l'Ensenyança Mitja en règim d'estudi diürn només,  funcionant en aquestes condicions fins al curs 1974-75; per aquells anys es cursaven els estudis del que aleshores s’ anomenava Batxillerat Elemental i Batxillerat Superior. Amb gran curiositat destaquem que durant el curs escolar 1975-76, les instal·lacions d'aquest edifici van quedar tancades a la vida acadèmica i els alumnes van haver de reingressar en l'Institut de Xàtiva per a no veure interrompuda la seua activitat estudiantil; aquesta és l'única parada de la qual tenim constància i queda registrada en el testimoni dels que ho van sofrir.

  No obstant això, aquest breu parèntesi va servir per a reprendre la gestió amb més afany, si és el cas, i satisfer un desig que amb constància i il·lusió perseguia el poble de Canals en la seua totalitat i el propi Ajuntament, donada la copiosa multitud de jòvens que demandaven aquest tipus d'estudis que estaven en absoluta expansió per tota la nostra geografia. La nostra població s'ho mereixia;  un municipi que sobrepassava la desena de milers d'habitants, que comptava amb la presència d'indústries en el seu gran apogeu i, el que és més important, un gran nombre de jòvens que exigia cursar estudis superiors en la seua pròpia població sense necessitat d’ haver de desplaçar-se a la veïna localitat de Xàtiva,  on calia traslladar-se forçosament (abans de funcionar en Canals com a  extensió) i no tots disposaven dels mitjans materials o econòmics adequats per a aquest trasllat, perquè això suposava no poc d'esforç i sacrifici per a algunes famílies. La base ja estava fonamentada; el mateix Ajuntament de  Canals en el seu dia, amb encomiable esforç i interés, va adquirir uns magnífics terrenys en les proximitats del Barri de La Torreta , on es va construir un edifici senzill, però que, en previsió d'un major increment en la matrícula d'alumnes, la seua estructura permetia l'ampliació. De fet, pareixia que tot es decantava a favor  que en Canals es permetera el funcionament autònom d'un Centre de Batxillerat: d'una banda, els nombrosos alumnes de Canals matriculats en l'Institut de Xàtiva i, d'altra banda, no sols l'interés de les autoritats canalenses, sinó també la diligent atenció de la Directiva del propi Institut de Xàtiva van afavorir la gestió administrativa que va culminar amb el seu reconeixement oficial.   

  "Este Ministerio ha resuelto nombrar Director en Comisión de Servicio, con efectos del pasado 1 de Octubre, y para el curso académico 1976-77, del Instituto Nacional de Bachillerato de Canals (Valencia), a D. Rafael Pérez Contell, Catedrático de Dibujo del I.N.B. de Játiva (Valencia)". Així és com prosseguix la citada Ordre amb què ens introduíem en aquesta història. En aquest nou curs l'Institut va introduir els nous estudis de BUP  i COU, en règim diürn i nocturn, al front dels quals figurava com a Director En Rafael Pérez Contell, que en anys anteriors havia exercit la Direcció de l'Institut de Xàtiva.

   Raons de pes van ser les que van definir el funcionament independent de manera definitiva en la població de Canals. L'Institut de Xàtiva podia quedar desbordat en nombre d'alumnes i amb la creació del Centre de Canals  es va alleujar prou aquesta situació, ja que, en el seu primer any, el nou Institut es va posar en marxa amb un elevat nombre de matrícula , uns quatre-cents alumnes, xifra inusual en Instituts que iniciaven la seua posada en marxa en aquells anys. A tot això s'afegeix la situació estratègica de Canals que justifica el seu funcionament com a Institut per a acollir alumnes de les diverses poblacions limítrofes, de manera que, per a satisfer el servici, el Centre va funcionar amb menjador escolar i diversos servicis de transport escolar. És més, a partir del mateix curs 1976-77, per a alleugerir la càrrega administrativa, l'extensió de Moixent, que fins aleshores depenia de Xàtiva, va quedar en mans del nou Institut de Canals per proximitat geogràfica.

  Com en el seu dia es van prendre mesures de previsió en l'adquisició de terrenys per un possible increment en el nombre d'alumnes matriculats, ja al Novembre de 1977 es va sol·licitar l'ampliació de les instal·lacions, especialment dotar al Centre d'un nombre més gran d'aules per a impartir les degudes classes. Era d'urgent necessitat edificar un Aulari que va ser construït en una zona adjacent a l'edifici principal, amb caràcter provisional ( i que encara seguix en peu i funcionant com a testimoni d'aquesta "provisionalitat"), durant l'estiu de 1978, completant les rematades del seu interior al Desembre de 1978 per a ser ocupats en el desenrotllament de l'activitat docent al Gener de 1979. Al front de les gestions realitzades per a aquesta ampliació figurava com Director En Joaquín Marín Sala i com Vicedirector  N'Antonio García Ninet, Catedràtic de Filosofia que des del curs 1977-78 i sense interrupció fins als nostres dies seguix exercint la docència en el nostre Centre.

  Ben prompte,des que es va tenir la certesa de l'aprovació del nou Institut de Batxillerat en Canals, al Setembre de 1976, el Cronista Oficial de Canals, En Ramón Arnau, s'interessa per buscar un nom idoni per a denominar al nostre recentment creat. A través d'un informe facilitat a la Corporació Municipal de Canals proposa el nom d'un dels fills il·lustres d'aquesta Vila, Don Francisco Gil, amb el següent historial redactat per  l’ esmentat Cronista:

  "Nació en Canals en el año 1581. Según Martí Grajales, fue profesor de gramática en la Universidad de Valencia, cátedra concedida por los Jurados de la Generalidad. Escribió un "Col·loqui", comedia en latín que se representó en el patio de la Universidad asistiendo el Rector de dicho estudio, estudiantes, caballeros y personas notables".

  "A su muerte y según la Relación de Beneficios de nuestra antigua Parroquia, fundó con sus bienes un beneficio llamado de San Gil Abad, el cual se nutrió de rentas consistentes en 85 libras y 14 sueldos procedentes de un censo de la ciudad de Valencia, más el producto de dieciséis hanegadas de huerta localizadas en Setenes y tenía casa propia en las afueras del portal de San Roque y San Sebastián. Este beneficio quedaba obligado a pagar al rey nueve libras y celebrar 104 misas anuales. A su muerte fue enterrado en la actual capilla de La Purísima donde eran sepultados los miembros de las familias Barberá y Gil".

  "Don Juan Gil descendiente de Don Francisco y poseedor del también beneficio de La Purísima adquirió en 1858 el altar de la referida capilla procedente del Monasterio de Nuestra Señora de Valldigna a raíz de la desamortización de la referida Cartuja".

  "Datos estos últimos que señalo en abundancia de conocer el cariño a Canals por los Gil".

  Dies després, els professors de l'Institut Nacional de Batxillerat de Canals, en sessió de Claustre ordinària, són informats de la proposta elaborada pel Cronista En Ramón Arnau i que va ser llegida en el Ple de l'Ajuntament el 20 de Setembre de 1976, el qual va acordar per unanimitat "aceptar la propuesta que formula el Cronista Oficial de la localidad, sobre posible denominación del centro de B.U.P., de reciente funcionamiento en esta localidad y, en consecuencia, acordar que su denominación sea la de: Centro de B.U.P. Gramático Don Francisco Gil". Però és a l'Octubre de 1980 quan la Directiva del Centre agilitza els tràmits a fi de regular el procediment per a atribuir-li un nom a l'Institut que l'individualitze i en l'escrit dirigit al Ministeri d'Educació i Ciència de Madrid diu:

  "A propuesta de la Corporación Municipal de Canals, comunicada mediante oficio el pasado 20 de Septiembre de 1976, con el informe favorable de la Asociación de Padres de Alumnos, aprobado en sesión de la Junta Directiva del día 23 de Septiembre de 1980, el Claustro del Instituto Nacional de Bachillerato de Canals, informa favorablemente la propuesta del nombre siguiente para este Instituto: INSTITUTO NACIONAL DE BACHILLERATO FRANCESC GIL DE CANALS (VALENCIA)". I amb data de 6 de Maig de 1981, el Centre rep el comunicat oficial del Ministeri d'Educació i Ciència en el que es llig: "Este Ministerio ha dispuesto conceder al Instituto de Bachillerato de Canals (Valencia), la denominación de FRANCESC GIL".